Rosa Siré va esdevenir mestra del gravat i d’una important generació d’artistes de Lleida que als anys 1990 s’endinsaren sota el seu mestratge en aquesta tècnica. Va ser introductora de l’objecte trobat i precursora de l’ús de materials de rebuig que cercava en fàbriques i llocs insospitats. Era, així mateix, una veu antifranquista, una activista que va expressar-se a través de les arts plàstiques, una veu que posteriorment es va decebre amb una transició política incapaç d’aportar les trasformacions per les quals havia lluitat. L’artista, crítica amb tot poder, reacciona davant les mancances culturals de Lleida, una constant al llarg de la seva vida, que reivindica la figura dels artistes com a transformadors socials i contra tot acomodament.