«Sense mans. Metàfores i papers sobre la traducció» posa de manifest el paper cabdal de l02019;activitat traductora al llarg de la història i en comenta amb ironia algunes de les raons i peculiaritats més curioses. Des dels paral·lelismes angoixants que vinculen els intèrprets d02019;Hernan Cortés amb els de l02019;exèrcit nord-americà a l02019;Iraq, fins a la proliferació de modernes versions shakesperianes que xuclen la sang de l02019;original. En un recorregut captivador i ple de reminiscències personals, la mirada de Francesc Parcerisas enfoca, sota les giragonses de gairebé tots els fets de la cultura, moments mig amagats en què la traducció se situa al centre de la vida, com ara la metàfora de l02019;illa japonesa de Dejima, la visió barroca amb què Alexander Pope presenta la seva traducció de l02019;Odissea als ulls dels lectors anglesos del segle XVIII o la contemplació d02019;«El gran masturbador» dalinià. El jurat del IV Premi Internacional d02019;Assaig Josep Palau i Fabre, format per Wolf Lepenies, Jordi Llovet, Tomàs Nofre, Tzvetan Todorov i Enrique Vila-Matas, va valorar especialment «Sense mans» «pel seu caràcter a mig camí de l02019;assaig memorialístic i l02019;especialitzat, fet des de l02019;experiència professional de l02019;autor com a traductor i professor i de la seva vivència com a home de cultura». IV PREMI INTERNACIONAL D02019;ASSAIG JOSEP PALAU I FABRE
