L’objectiu del jove Eugeni d’Ors —conscient de les seves aptituds i delerós per fer-les valer— era aconseguir d’obrir-se pas en el món acadèmic català, gràcies a la seva habilitat d’escriure bé. Més que no pas un erudit, d’Ors volia ésser un reformador de la cultura a Catalunya d’acord amb l’ideal noucentista que ell encapçalava i que molts propalaven.
En aquest sentit, l’any 1909 —ja fa més d’un segle!—, sota els auspicis dels Estudis Universitaris Catalans, d’Ors programà uns curs sobre dels processos psíquics que regulen l’atenció humana. Es tracta d’un curs inèdit sobre la recerca psicològica a l’inici del segle XX, i només el fet d’aportar un nou document sobre l’interès català per estar al corrent de la incipient psicologia experimental europea ja en justificaria l’edició. Tanmateix, la publicació dels papers de què se serví Eugeni d’Ors per dictar les seves conferències —tot i les innegables mancances del text conservat— ens revelen la seva puixança intel·lectual.
Malauradament, el fracàs en les oposicions per obtenir la càtedra de psicologia a la Universitat de Barcelona —que un obscur i dòcil contrincant neoescolàstic guanyà a Madrid, l’any 1914— i, no gaire més tard, les dissortades desavinences amb els polítics catalans, tot plegat truncà la carrera d’un prometedor intel·lectual català. L’exili espanyol de Xènius no és res de què puguem estar cofois els catalans.
