Joan Fuster va ser, primer que tot, un escriptor, i després, moltes altres coses. Potser una d’elles, la d’agitador d’idees, ha acabat imposant-se sobre totes les altres i resulta difícil separar la consideració de la seua obra de les seues reflexions i propostes nacionals sobre el País Valencià i els Països Catalans. De fa uns anys, la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València duu a terme una tasca de difusió i estudi de la seua obra, que va des de la publicació dels volums de la seua correspondència a l’organització de jornades i col•loquis sobre els més diversos aspectes de la seua figura i la seua producció literària. A propòsit de Joan Fuster recull cinc assaigs breus sobre l'escriptor o, a partir d’ell, de temes tractats en els seus escrits. Així, Eulàlia Duran hi analitza l’historiador de la cultura; Justo Serna i Encarna García Monerris, la passió per l’escriptura; Alan Yates, les traduccions dels seus llibres a l’anglès; mentre que Ramon Lapiedra i Toni Mollà reflexionen, respectivament, sobre el valencianisme polític i l’estat de la llengua ara mateix. Serenament, sense estridències, lluny d’hagiografies i iconoclàsties, tan estèrils les unes com les altres.
