El seny, com un tret del nostre ethos, és la nostra forma autòctona de saviesa, entesa com una capacitat que mesura i rebutja tot allò que és extravagant i forassenyat. Les persones que tenen seny i que obren assenyadament van molt buscades, especialment en un món com el nostre on fàcilment allò que brilla més és la bestiesa. Aparentment, el seny és una virtut discreta, perquè no brilla, però quan manca, quan no hi és, es troba molt a faltar. No pertany a una classe determinada de persones i es podria definir com un valor, però també com una virtut, fins i tot com una forma de vida.
