La Cerdanya és una comarca físicament ben definida. Bona part de la seva ex-tensió està ocupada per una plana envoltada per altes muntanyes. Des del 1659, però, una frontera estatal la divideix entre França i Espanya, i des del 1833, entre les demarcacions de Lleida i Girona. Els vells cerdans, com en altres pobles de les comarques de Catalunya, tenien la seva pròpia visió del món, les seves llegendes cregudes com a fets reals, amb les quals explicaven fets molt diversos: l’origen de poblacions determinades, el pas de sants, fets històrics –com els castells i els bandolers–, elements de la natura –roques, estanys i animals–, el poder de determinades persones identificades com a bruixes, etc. Les llegendes de Cerdanya cal emmarcar-les dins un context molt més ampli, l’imaginari del Pirineu, entès com a muntanya única, sense cap mena de divisió d’estat, nació o comarca.
