És el primer recull de llegendes del Canigó, per mitjà de bibliografia i de fonts orals. El Canigó és l’alta sentinella del nord de Catalunya. Durant molt de temps, hom el va tenir pel cim més alt del Pirineu. És més que una muntanya, és veritablement un monument natural, cultural, històric i llegendari. Superstició, por i adoració s’han anat mesclant durant segles per engendrar una quantitat increïble de llegendes. El Canigó és també una muntanya sagrada per als catalans, símbol de la unitat cultural i lingüística d’un poble maltractat per les peripècies de la història. S’explica que “quan Déu va haver creat la terra i els oceans, li va semblar que hi faltava quelcom. Va obrir la seua mà a l’entorn del Mediterrani. D’aquest moviment varen sorgir tres puntes, tres muntanyes molt altes, tres muntanyes sagrades que havien de talaiar el Mediterrani per segles i segles: el mont Sinaí a Egipte, el mont Olimp a Grècia i el mont Canigó a Catalunya.”
