Aquesta llengua que estimo
ofereix una mirada diferent a la llengua catalana, una mirada feta des
del cor. Es tracta d’un assaig adreçat als catalanoparlants de Ponent
però també a tota la resta de parlants. Després d’una anàlisi reflexiva
sobre per què som com som i parlem com parlem, diversos testimonis
expliquen com viuen la llengua en territoris perifèrics o propers a la
frontera occidental. I ho fan amb veus sinceres, rialleres i ploroses
amb què el lector se sentirà identificat en més d’una ocasió. Una mirada
emocional que hauria de fer reflexionar el conjunt de la comunitat
lingu¨ística i molt especialment els responsables de la planificació de
la llengua. És el primer assaig que parla sobre quina relació
tenen els parlants de la varietat nord-occidental amb la seva llengua.
Totes les impressions, recollides i documentades a peu de carrer, són
passades pel filtre del rigor científic.
Un llibre que pot ajudar a definir una política lingüística més justa i més centrada en la realitat dels parlants, fruit d'una recerca que s'ha dut a terme entre les universitats de Lleida i Girona.
SOBRE L'AUTORA:
Annabel Gràcia i Damas
(Lleida, 1980) és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat
de Lleida i doctora en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura
per la Universitat de Girona. La seua preocupació constant pel català de
les Terres de Ponent i per l’autoestima dels seus parlants l’ha dut a
investigar en diversos territoris del domini lingu¨ístic. Des de l’any
2017 forma part del Grup de Recerca Consolidat d’Història de la Llengua i
Llengua Normativa de la UdG, amb els professors Josep Maria Nadal i
Francesc Feliu al capdavant. Aquest equip de treball fa temps que indaga
entorn de la vinculació emocional dels parlants amb la seua llengua,
sobretot en territoris de frontera lingu¨ística.
