Els fars del litoral català tenen el seu origen durant el regnat d'Isabel II, a mitjan segle XIX. L'autor es planteja la seva història com un viatge a cavall entre el passat i el present. La història dels fars es contempla a través de les memòries dels projectes dels enginyers, així com dels llibres d'ordres i de servei dels faroners. Però aquesta història no es pot veure al marge de la del territori on es troben. Una i l'altra van de la mà. La història i evolució dels fars fins a l'extinció -i la imatge que d'ells ens hem fet- amb l'arribada de les noves tecnologies coincideix en el temps amb l'evolució del paisatge físic i humà de la costa des de finals del segle XIX fins a les primeres onades massives del turisme als anys 50-60. De la mateixa manera que l'ofici de faroner ha desaparegut, també ho han fet les formes de vida tradicional. I, en aquests casos, més que una suma, es va produir una substitució radical i, en conseqüència, una pèrdua irreparable. El llibre també es un viatge literari i personal a la recerca d'una memòria que, ben sovint, ha estat bandejada com si es tractés d'un estigma.