El llibre s’endinsa en els temps d’assentament i consolidació de l’orde militar de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem en les terres nord-occidentals catalanes del Pallars i l’Urgell i en les nord-orientals aragoneses de la Ribagorça, als segles XII i XIII.
Es tracta d’una de les institucions de regulars més importants a la Corona d’Aragó medieval, ja que, en establir-s’hi, va contribuir a la reorganització dels poders, visible en la reconfiguració de la classe nobiliària, i a les transformacions de les societats.
Els seus fons documentals contribueixen a documentar i a conèixer millor la vida dels homes i de les dones de la regió dels Pirineus als segles XII i XIII, tant des del punt de vista de la seva subjecció o proximitat als hospitalers, com també de la seva quotidianitat social, econòmica, política i fins i tot espiritual. Les autores inclouen la transcripció de diferents pergamins, no només de la institució sinó també altres de particulars que van acabar integrats en el mateix fons.
L’estudi es vertebra en quatre capítols: el primer es dedica a les raons per les quals la institució va arrelar a la regió i a la manera com ho va fer; el segon, a l’organització que va adoptar; el tercer, al patrimoni que va aconseguir, i el quart, a les relacions entre la pagesia i els senyors hospitalers.
