Aquest llibre explica la gènesi del temple expiatori de la Sagrada Famílica de Barcelona, a través dels tres principals protagonistes.
En general, els historiadors s'han mostrat més interessats per l'arquitectura i la simbologia del temple que per conèixer com es va gestar el projecte i quina motivació el va impulsar.
Al llarg de les pàgines d'aquest llibre, el lector pot trobar una resposta a aquestes dues qüestions fonamentals: la gestació i la motivació del temple.
Els protagonistes d'aquesta obrea van ser, per ordre cronològic, els següents:
En primer lloc, sant Josep Manyanet (1833-1901), apòstol de la Sagrada Família i de la família, que, en la pregària, va rebre la inspiració d'erigir un temple expiatori en honor de la Sagrada Família, perquè fos com el púlpit universal de la devoció a Jesús, Maria i Josep.
Després, el llibreter Josep Maria Bocabella (1815-1892), fundador de l'Associació Espiritual de Devots de Sant Josep i de la revista "El Propagador de la Devoción a San José". Va conèixer el sacerdot Manyanet en la parròquia de Sant Cugat del Rec, i allí, davant un quadre de la Sagrada Família, va néixer una forta amistat i el compromís de realitzar el projecte del nou temple.
Finalment, l'arquitecte i servent de Déu Antoni Gaudí (1852-1926) que, providencialment, va venir a completar el trípode humà sobre el qual el futur del temple va assentar fermament les seves bases, no només des del punt de vista tècnic i artístic, sinó sobretot espiritual, gràcies, en bonar part, a l'influx del pare Manyanet.
Tots els testimonis i objectes, que es transcriuen i reprodueixen en el llibre, posen de manifest la profunda amistat humana i espiritual d'aquests tres homes de Déu i la lleial cooperació que Bocabella i Gaudí van donar a aquest projecte apostòlic i a d'altres de Josep Manyanet.
