Encara és molt gran el nostre desconeixement sobre l?alfabetització o, amb més propietat, els ?nivells d?alfabetització? a la Catalunya de l?època moderna (segles XVI-XVIII). Com també l?aprenentatge de les primeres lletres a l?escola i a la llar, a la ciutat i al camp. Aquesta obra intenta contribuir a millorar aquesta situació historiogràfica al nostre país. Ben entès, aquest llibret és sols una primera aproximació, una crida a investigar uns camps fonamentals per comprendre millor la societat catalana i l?europea del període. Aporta, però, noves fonts i nous mètodes per a una història dels processos alfabetitzadors i de les pràctiques culturals vinculades (com ara la lectura en veu alta).
La Catalunya urbana era habitada per un nombre significatiu de persones alfabetitzades, ja fos per prestigi (social o estamental) o bé per necessitat (de l?ofici o del càrrec). Com també el camp, el qual no era, per descomptat, un ?mar d?analfabetisme?. Els governs municipals i l?Església influïren decisivament l?aprenentatge de les primeres lletres i l?esperonaren, com també, és clar, la mateixa societat. Així, l?ensenyament era una necessitat social que, millor o pitjor, era atesa per les autoritats, de grat o per força, amb l?escola com el principal ?agent? de l?alfabetització.
Certament, la situació arreu era complexa: un món d?antic règim (i preestadístic) dominat per l?analfabetisme i per l?alfabetització ?limitada? i ?incompleta?, progressos i regressions dels processos alfabetitzadors, les dificultats de l?ensenyament femení, etcètera, enmig del diàleg o la simbiosi entre l?univers de la impremta i les cultures orals i manuscrites.