L'actual deriva de la Caixa de Pensions no és quelcom recent, sinó que arrenca anys enrere, pràcticament en el mateix moment en què el Dr. Josep M. Boix i Raspall fou substituït com a director de l'Entitat i en el seu lloc el franquisme hi posà Enrique Luño Peña. Perduda la idea fundacional i la vocació de catalanitat i de servei al país, la Caixa mantenia, encara, la seva vessant social, que tanmateix anà desdibuixant-se a partir de l'arribada com a nou Director General de Josep Vilarasau, que imposà la bancarització de la Caixa. Gonçal Coll, com mostra aquest llibre, s'hi oposà des del primer moment i ho mantingué fins a la seva jubilació l'any 1990.
