L’afrancesament s’alimenta o es desnodreix segons les
condicions de cada època. Tot sovint deixa un pòsit, ja sigui
de llegenda o de fets viscuts. Als catalans la geografia i la
història ens han fet hispànics i, alhora, veïns de replà dels
francesos, en un joc de contrastos. Ara que la relació entre
Catalunya i Espanya es troba força malmesa, bona part dels
catalans s’adona que el nostre únic veí a escala internacional
és França, la il·lusió o la desil·lusió de França.
Aquesta Breu història de França explicada als catalans
és un intent de conèixer millor el veí i el nostre afrancesament
intermitent, amb els seus aspectes envejables, contradictoris
i a voltes ridículs. L’afrancesament no és només una qüestió
subjectiva. El fil de la història, els encavallaments de la història
de França amb la nostra, dibuixa un retrat molt més eloqüent
que no el vaivé de les modes.
Xavier Febrés, viatger incansable, narra aquesta història
imbricada sense abandonar l’estil que el distingeix, a mig camí
entre el periodisme i l’assaig. Josep Maria Bricall prologa l’edició.
