En el tombant del segle x, els musulmans d?Al-Àndalus incloïen en la denominada al-Tagr al-A?là, la Frontera superior, els territoris de Lleida i Tortosa que confrontaven amb els comtats cristians de la Marca Hispànica. Aquesta frontera era escenari del pas d?exèrcits que anaven a destruir castells, assolar poblacions, rapinyar collites, fer presoners per a l?esclavatge; d?escamots de gent violenta que vivia del pillatge; de fugitius d?un costat o l?altre; de desarrelats sense identitat ni religió. Però igualment ho era de transaccions valuoses d?armes, pells, teles de lli i seda, joies, també de la mercaderia més preuada: esclaus. L?opulència musulmana incitava els guerrers cristians a posar-se al servei dels senyors de la guerra musulmans que es disputaven ferotgement el domini de la Frontera superior. I per la paga i el botí, aquests mercenaris tampoc no dubtaven a participar en la devastació i el saqueig dels comtats cristians.