Fred Vargas ignora les fronteres que sovint s02019;han volgut interposar entre la novel·la negra i la literària. Quan surt la reclusa no fa més que confirmar i eixamplar el seu mite. És una gran escriptora.
La reclusa és una aranya tímida i solitària, temorosa de l02019;home, de picada necròtica, però en cap cas mortal02026; que ja ha matat tres persones al sud de França des que ha començat l02019;estiu. Un fet del tot sorprenent, que omple la xarxa de les més rocambolesques teories pseudocientí-fiques. També es deien recluses les dones que, expiant els pecats del poble i els seus propis i protagonitzant un dels fenòmens més aberrants i grotescs de l02019;edat mitjana, s02019;aïllaven voluntàriament del món i s02019;enterraven en vida en cel·les minúscules segellades, a mercè de la caritat, de l02019;oblit i la insalubritat.
El comissari Adamsberg, el bòfia que hi veu enmig de la boira, l02019;home d02019;intel·ligència melancòlica i erràtica, d02019;idees que no són més que bombolles d02019;aire dins del seu cervell, sent un intens desassossec només escoltar la paraula reclusa. N02019;ignora la raó, però li fa mal. És el moment d02019;iniciar una investigació, contravenint l02019;opinió majoritària de la Brigada, a risc de trencar-la per la meitat. Hi ha d02019;haver un motiu perquè ara, de sobte, la picada de la reclusa resulti mortal, com hi havia d02019;haver algun motiu perquè aquelles dones preferissin la reclusió a la vida.
«02014;Que quedi clar 02014;va prosseguir l02019;Adamsberg02014;. Entenc els seus dubtes, no obligo ningú a afegir-se a aquesta investigació. No faig més que informar-los. Els dos primers morts es coneixien des de la infantesa.»
