“Disponibilitat” és una paraula una mica envitricollada, d’una sonoritat que s’entrebanca. Si un prova de dir-la en veu alta s’adonarà o comprovarà que està enganxada, reconstituïda, que abans ha estat trencada; que conté dues parts diferenciables que tanmateix no són gens fàcils de diferenciar. Aquesta dualitat queda molt ben representada per la tira fònica de les consonants que la formen. L’oclusiva bilabial sorda o les dentals que se succeeixen li donen un aire dur i paradoxalment desdentegat. Aquest caràcter de duresa estàtica contrasta amb l’oclusiva bilabial sonora i la líquida que, sumades a les vocals tancades, li confegeixen una fluència molt afable —que quan arriba a l’obertura de la vocal baixa s’acaba tornant un pèl rotunda.
