Corren les sirenes,
un calfred incivil em desvetlla les cames,
les dents rastregen la fam entre aiguades de lluna:
els falcons travessen finestres vers la nit.
Maquillades les potes de xarol,
t?ensume en totes les suors,
sobre tots els asfalts dels suburbis:
els malucs s?obren mandrosos,
el pit somou batecs de calima,
la gola buida escopinades d?angoixa. T?atures. Respires.
Sota fanals que pentinen la ciutat de neó,
penja la pell:
tirallonga monorima després de la batalla.
