Les cartes d'aquest llibre van ser escrites per l'autora al seu avi, just després que aquest patís un infart. Durant vuit mesos les va enviar des d'un petit poble dels Pirineus, on viu des de l'any 1990, per tal d'entretenir-lo durant la seva convalescència a Barcelona. Envoltada de les muntanyes que, segons diu en una carta, li fan veure les coses amb més perspectiva, va enviar-li uns retalls de natura, de vida i de pensaments que avui, deu anys més tard, veuen la llum. És un document intimista de la vida i de l'ideari de l'escriptora en els inicis de la seva carrera literària És també un retrat del món rural de finals del segle XX. És, per sobre de tot, un cant a l'amor.
