El burro català ha estat considerat el millor ruc del món als Estats Units l’any 1916 i a Alemanya s’ha qualificat el seu cas com un fet autènticament insòlit a Europa. Dins i fora de Catalunya ja es relaciona la figura del burro amb la identitat catalana. El burro català, més que un element de confrontació és un element de distinció propi i ho és per les seves innegables qualitats: un animal senzill i humil, treballador incansable i sofert, i molt resistent. Es distingeix de les altres races per la seva alçada, ja que és el més alt de la seva espècie, i pel color, amb un pèl negre lluent a gairebé tot el cos, tret del voltant dels ulls, el morro i la panxa, que són d’un blanc contundent. El burro català ha estat declarat el millor del món i posseeix unes característiques extraordinàries que l’ha convertit en vital per a moltes generacions de pagesos, de treballadors, de ciutadans. Com d’altres trets diferencials catalans, el burro de raça autòctona també ha patit la por de veure de ben a prop el seu final.
