En Tintín aquesta vegada viatjarà cap a la misteriosa Xina. A Xangai descobreix l’origen d’un poderós verí que fa embogir. Allí s’enfronta a una banda terrible de traficants d’opi així com també a uns agents japonesos que fins que el llibre s’acaba mantenen el lector en suspens.
Quan va acabar Els cigars del Faraó, Hergé ja havia anunciat a Le Petit Vingtième que en Tintín es disposava a seguir el seu viatge cap a l’Extrem Orient. Llavors va rebre una carta del Pare Gosset, capellà dels estudiants xinesos de la Universitat de Lovaina, en la qual l’aconsellava que s’informés bé sobre la Xina i la seva cultura i li va presentar el jove xinès Txang-Txong-Jen, estudiant d’art a l’Acadèmia de Belles Arts de Lovaina. De seguida varen simpatitzar i es feren grans amics. (Podem reconèixer el jove Txang en el noi xinès amic de Tintín.) Gràcies a les llargues converses amb en Txang, Hergé va poder endinsar-se en el coneixement de la cultura de la Xina, fugint dels tòpics sobre els xinesos que llavors tenien els europeus, absolutament lluny de la realitat. L’amistat amb en Txang duraria tota la vida, tant en la ficció com en la vida real.
Aquest és el primer àlbum que Hergé assumiria del tot, i a partir del qual sempre es va documentar profundament sobre els països on en Tintín havia de viatjar
