Aquest llibre estudia l'origen i l'evolució dels connectors de contrast en català: les fonts, els valors, els matisos, les funcions i els usos de, concretament, noresmenys, nogensmenys i tanmateix, a despit de i malgrat. Seguint la metodologia diacrònica de la Lingüística de Corpus, analitza com aquestes peces han arribat a expressar actualment [CONTRAST] adversatiu i concessiu, després d'un procés de gramaticalització encetat al segle XIII en les nocions de [CÀLCUL] i d'[EMOCIÓ]. Amb l'aplicació de les aportacions teòriques de la Pragmàtica i la Lingüística Cognitiva, especí?cament, la Teoria de la Inferència Invitada del Canvi Semàntic, la Subjectivació i la Intersubjectivació, ofereix una panoràmica d'un dels mecanismes que dinamitzen l'expressió del [CONTRAST] en català: els connectors parentètics. A propòsit d'açò, examina en quina mesura la normativització del català a la primeria del segle XX i la difusió contemporània posterior ha estat un factor del canvi lingüístic per a aquests cinc connectors.