La Lena fa repàs de la seva vida el dia que compleix cinquanta anys: treballa com a correctora i amb el que guanya li costa arribar a final de mes, viu en un pis llogat, no té parella, gairebé no té amics, el seu pare acaba de morir, no sap cap a on va ni té cap projecte de futur. Sembla que cada cop s’està tornant més invisible als ulls de la societat: el balanç és esfereïdor.
Però, arran de la trobada fortuïta amb el propietari, gris i enigmàtic, del seu pis, un senyor jubilat, s’atrevirà a rebel·lar-se: donarà un tomb a la seva vida, fins ara alienada i monòtona, i prendrà un camí arriscat que l’aproparà a un passat ple de silencis en una societat que té moltes coses a amagar.
Sobre l’efecte que el passat i les mitges veritats tenen en la concepció d’un mateix i en l’actitud que adoptem davant la vida.
