Poc que es podia imaginar en Modesto Puigdevall que aquell matí de l’any 1890 el perfum dels presseguers dels camps del Gironès l'havia de portar fins a un exili que passaria per París, Cuba i Mèxic i que l'obligaria a haver de fer-se amb personatges de la talla d'en Pancho Villa, l'Emiliano Zapata, la Mata Hari, en Rubèn Dario o el mateix rei de l'imperi britànic.
En Brauli Gascón ens novel·la amb una prosa directa la vida real del seu avi Modesto, tot acabant cada capítol amb alguna de les receptes de cuina que han sortit en el fragment que acabem de llegir. Una història farcida d’acció, sentiments i menges que fa bona la dita aquella que “la veritat supera sempre la ficció”.
“El Perfum del Presseguer” no és ben bé una biografia, no és ben bé un llibre de receptes de cuina ni tampoc és ben bé una novel·la. És tot plegat. Tot plegat i molt més.