Un llibre a dos veus: un diàleg entre un pare i un fill en
la distància del temps. Llibert és fill del deportat Joan
Tarragó, qui va poder tornar de Mauthausen, però a l’exili
de França. D’aquí el nom del Llibert, símbol de la llibertat
recuperada. El pare va demanar al fill que escrigués les
seves memòries. Però el fill tenia llavors vint anys i dubtava
si podria enfrontar-se de nou als horrors que havia sentit
quan era un nen i s’amagava dels adults exdeportats que
venien a casa compartint les seves experiències.
Per això, Joan Tarragó va escriure, pocs anys abans de morir,
les seves memòries del camp de Mauthausen, la seva reclusió
de quatre anys i quatre mesos en convivència amb la mort.
Més de quaranta anys després, Llibert s’afegeix al pare amb
la seva sensibilitat.
