Guillaume Apollinaire (Roma, 1880 – París, 1918) d’origen polonès, és un dels més destacats poetes de principis del segle XX, ferm promotor del cubisme, l’orfisme i precursor del surrealisme, va escriure teatre, contes, novel·la i crítica d’art. Va morir víctima de la pandèmia de la grip espanyola del 1918 amb 38 anys després d’haver participat a la Primera Guerra Mundial i d’haver-hi estat ferit per un tros de metralla incrustat al cap (d’aquí la famosa imatge amb el cap embenat).
Durant 16 anys Apollinaire es dedica a la construcció d’aquests Alcohols que es converteixen en una mena de recerca de la modernitat que juga amb la tradició i amb una voluntat de renovació formal de la pròpia poesia de l’autor. El resultat és una simfonia poètica polifònica que explora un munt d’àmbits lírics, des del vers lliure a l’elegia, des de la familiaritat paisatgística renana a l’experimentació, però també el tractament de l’amor i dels seus desenganys i frustracions, que Apollinaire viu d’una manera molt intensa.
Obra cabdal de la literatura occidental, Alcohols ens arriba ara per primera vegada en versió complerta de la mà del poeta Andreu Gomila, autor dels poemaris Un dia a l’infern dels que són, Diari de Buenos Aires, Aquí i ara, Carrer dels dies i Felanitx. Ha traduït E. M. Cioran i Nathacha Appanah, i prepara una traducció de Delmore Schwartz.
