Si és cert que dins cada català hi ha un filòleg, aquest llibre ha d’arribar lluny, perquè ofereix estudis lingüístics per a tots els gusts, però sobretot perquè toca molts temes, conté texts de totes les mides i, sobretot, aconsegueix d’aprofundir en l’estudi de la llengua d’una manera que no es fa feixuga a cap lector. Volent o sense voler, la majoria dels articles que conté són entenedors, gens envitricollats, a l’abast de tothom.
Un llibre polifònic, amb articles breus i estudis extensos
Els articles que conté el llibre són de diversos autors, incloent-n’hi un del 1989 del gramàtic Jaume Vallcorba i Rocosa, que dóna nom al grup. Una bona colla d’escrits són col·lectius, signats pel cercle, provinents dels “davantals” que publica periòdicament a la seva pàgina web. La resta són de membres de l’entitat o bé d’ex-membres, entre els quals es destaquen dos articles de Lluís Marquet.
El llibre es divideix en dos grans blocs: “Textos sobre l’estructura de la llengua” i “Textos sobre l’ús social de la llengua”. El primer és el més extens i, de fet, tracta de l’àmbit a què es dedicava principalment Jaume Vallcorba i Rocosa: l’estudi intern del català. Conté 9 articles destinats a explicar la personalitat i l’obra de Vallcorba; 7 que serveixen de contribució del cercle a l’Any Pompeu Fabra 2018; 7 més sobre l’obra de l’Institut d’Estudis Catalans; i 17 que tracten sobre aspectes diversos de l’estructura del català, allò que podríem anomenar “qualitat lingüística”.
