El Classicisme vienès és, sens dubte, un moment estel·lar de la humanitat. La música de Mozart, Haydn, Beethoven i Schubert en són la prova perenne. Escoltar-ne la música ens permet constatar-ho a cada nova audició. Però conèixer el context històric, estètic i de pensament que van fer possible aquesta constel·lació artística ens ajuda a gaudir encara més de l’audició d’aquesta música.
Miquel Desclot ens ofereix en aquesta monografia una exposició global d’aquest moment històric (no precisament simple) i d’aquest corrent estètic. I ho fa des del coneixement profund de la música de l’època, però també des de la sensibilitat de l’escriptor bregat en la traducció de textos d’aquesta època i de l’humanista coneixedor dels esdeveniments i context històric.
Però si hi ha quelcom que fa únic aquest llibre sobre el classicisme vienès és la qualitat literària del text que teniu a les mans. Quin goig llegir una monografia sobre música escrita per un escriptor, només la qualitat del text (obviant el que s’hi diu) és ja un goig per al lector.
«Miquel Desclot [...] ens dóna una lliçó de com fer senzilles, planeres i entenedores les coses. [...] De música —i de les persones— en sap un niu: no en va he pogut parlar de música amb ell molt més i més profundament que no pas amb molts músics. És potser per la seva passió i per la sort que no en sigui professional que ha aconseguit que tot ens aparegui lluminosament comprensible.»
Del pròleg de Josep Pons
