UNA REFLEXIÓ SOBRE LA CREACIÓ ARTÍSTICA ENTESA COM A MANERA DE VIURE. LLIÇONS SOBRE L'AMOR, LA MORT I LA SOLEDAT. Publicada per primer cop l'any 1929 a la ciutat alemanya de Leipzig, aquesta obra és un recull de deu de les cartes que Rainer Maria Rilke va escriure entre 1903 i 1908 a Franz Xaver Kapus, cadet de l'escola militar austrohúngara. Aquest, que començava a endinsar-se en la creació poètica, es va adreçar a Rilke per demanar-li consell sobre l'art de l'escriptura i per mostrar-li els seus primers treballs. Emmarcades en un procés de maduració creativa, aquestes epístoles són una mostra perfecta de l'univers personal de Rilke, qui hi exposa clarament la seva visió sobre la vida, la mort, la soledat i la concepció de la paraula com a motiu de l'existència. «El lector ha d'entendre, si posem aquestes cartes en el context de l'obra i la vida de Rilke, que aquesta manera de viureen què la paraula, l'experiència i la mort es fan una abraçada difícil de suportar -és a dir, la vida de poeta- és possiblement la manera més gran de viure que pugui concebre's.» [Del pròleg de Jordi Llovet] «Visqui durant un temps en aquests llibres, aprengui'n el que li sembli digne de ser après, però sobretot estimi'ls. Aquest amor li serà recompensat mil vegades i mil més.» [Fragment de _Cartes a un poeta jove_] Introducció de Jordi Llovet i nova traducció al català de Ramon Farrés.
