Bellviure, topònim inventat per Joan Sauret, i que dona nom a aquest llibre, esdevé un retrat de la societat balaguerina dels primers anys del 1900 que mostra múltiples prismes de la vida i els costums de Balaguer. L’autor fa memòria per explicar tradicions i festes. Paisatges i tarannàs. Comerços i cultura. Aficions i oficis. Llegendes i vida social. I tot això ho relliga amb cordills d’ironia i humor que converteixen l’obra en un testimoni vital i planer d’un Balaguer que, des de l’exili francès, assegura que ha desaparegut.
Joan Sauret, sens dubte ho escriu per ell mateix immers en l’enyorament que li suposa l’exili però, també, per la resta de balaguerins que van viure en primera persona els canvis socials, polítics i econòmics que imposava el pas del temps. El retrat d’un poble que transcendeix més enllà del localisme per veure-hi reflectida la Catalunya rural de principis del segle XX.
