A Catalunya, la segona meitat del segle XVIII és una època de progrés en totes les esferes, però només per a uns quants. No és el cas de la Rosa, abandonada de naixement a les portes d’una església i acollida per una família pagesa, amb qui viu feliçment fins que un fet inesperat fa trontollar la seva vida. En complir vint-i-cinc anys, entra a treballar de criada a la casa d’un notari, on s’haurà d’adaptar tant a la vida a ciutat com als tripijocs que es creen a l’entorn del propietari de la notaria. Mentrestant, el fantasma dels seus orígens no deixa de perseguir-la i acabarà condicionant moltes de les seves decisions.
Una novel·la imprescindible per entendre la consciència col·lectiva dels homes i les dones de l’anomenat Segle de les llums, amb un final del tot imprevisible.
