Per a algunes persones, la família és una font d’amor i suport. Però per a moltes altres, la família és un àmbit d’horror privat, coerció i dominació personal. En la societat capitalista, la família suporta les impossibles exigències de les cures interpersonals i el treball reproductiu. Però podríem imaginar un futur diferent?
A L’abolició de la família, l’autora M.E. O’Brien descobreix la història de les lluites per crear alternatives radicals a la família privada. O’Brien estudia la política familiar canviant del capitalisme racial a les ciutats industrials d’Europa i a les plantacions d’esclaus i a la frontera de colons a Amèrica del Nord, explicant l’auge i la caiguda del model familiar basat en la mestressa de casa. Des dels primers marxistes fins a les comunitats insurrectes afro i queer, passant pels moviments de protesta de masses actuals, O’Brien hi troba revolucionaris que busquen maneres millors d’estimar, cuidar i viure.
L’abolició de la família ens transporta a través del passat i del present de la política familiar cap a un futur imaginat de la comuna, imaginant com podrien organitzar-se les cures en una societat lliure.
M. E. O'Brien escriu sobre gènere i teoria comunista. Coedita dues revistes, Pinki, sobre comunisme gay, i Parapraxis, sobre teoria psicoanalítica i política. El seu treball sobre l’abolició de la família s’ha traduït al xinès, alemany, grec, francès, castellà i turc. Es va doctorar a la Universitat de Nova York. És coautora de la novel·la Everything for Everyone: An Oral History of the New York Commune, 2052-2072.
