La silueta de la Seu Vella de Lleida és una icona no solament
pels seus valors plàstics excepcionals, sinó per la difícil història
que ha viscut. La buidor del temple, la majestuositat de
l’atípic claustre i l’esveltesa del campanar al mig d’una ciutadella
formidable són algunes de les sorpreses que ofereix
als visitants.
Després de ser destinada a caserna durant 241 anys, a partir
de 1948 se n’inicià la recuperació. S’ha fet molt per millorar-
ne la imatge i l’estat general, però encara queda camí
fins arribar a refer-la del tot.
El claustre és una de les joies de la catedral medieval. Josep
Maria Font, membre d’una il·lustre nissaga d’arquitectes,
analitza acuradament la difícil i rigorosa tasca de recuperar-
lo que va fer l’arquitecte Alejandro Ferrant. Aquest llibre
permet descobrir les parts originals que encara se’n conserven
i constitueix a la vegada un homenatge a tota la gent que
ha treballat en la recuperació d’un espai que compta gairebé
vuit segles d’història.
