Quan es parla de pesca i pescadors es pensa amb el mar, gairebé mai en la pesca continental i molt menys en la pesca als estanys de l’alta muntanya.
A l’Alt Pirineu i Aran, la pesca va ser una activitat tradicional i un recurs alimentari excepcional en un medi hostil fins a mitjan segle xx, quan va passar a ser únicament un esport.
A l’alta muntanya hi havia poques espècies a pescar, la més significativa ha sigut la truita comuna, però això no va limitar la gran quantitat de sistemes i ormejos que es van utilitzar: pesca a sarpades, amb forquilla, amb llum, eixecant el riu, amb bergat o bertrol, amb croca, amb dinamita, amb canya, amb filatons, amb esparver, i amb ròssecs i grans filats als estanys.
Els pescadors de muntanya eren homes de molts oficis i com a bons coneixedors del país, quan es presentava l’ocasió, es llogaven de guies per acompanyar turistes o excursionistes a fer una pesquera i tastar les truites. A la Vall Fosca s’han documentat exemples de grans pescadors, homes que durant gairebé tres mesos estaven als estanys pescant, sempre ajudats per altres membres de la família.
Però sens dubte, el més significatiu de la pesca a l’Alt Pirineu era el destí de les truites capturades. Aquestes es consumien als luxosos balnearis de Bagnères de Luchon, a més de 50 hores caminant des de la Vall Fosca. Després de la Guerra Civil espanyola la ruta dels pescadors es va escurçar, i tot el peix es venia a restaurants de la Val d’Aran, al Balneari de Caldes o als restaurants del Pallars.
Els pescadors de muntanya és un projecte de recerca fet des del Museu Hidroelèctric de Capdella que fa un repàs a la història de la pesca i als sistemes que s’han utilitzat durant segles a la Vall Fosca i a l’Alt Pirineu. És una primera aproximació a l’estudi de la pesca a l’alta muntanya que es completa amb aquesta publicació i amb una exposició temporal.
