Mar en calma i viatge feliç ens ofereix una panorámica única del geni que va ser Bette Howland. Aquests relats i nouvelles ens parlen d una época turbulenta i d una ciutat grisa i en decadéncia: la Chicago dels anys setanta. Ho fa mitjançant la ficció i la crònica: l important és el color i la profunditat de la mirada que Howland projecta, on la fixa i qué n extreu.
Escriu sobre els jutjats, on es condemnen els pobres; i sobre les biblioteques públiques, on se ls acull. Ens parla dels páries, dels baixos fons, de la classe obrera a qué pertany, de la raça, de la violéncia. De la vellesa i la mort. De la gentrificació, molt abans que n existís el concepte, de la seva relació ?conflictiva, paradoxal, irònica? amb la família i el judaisme.
Mar en calma i viatge feliç reintrodueix al cánon de la literatura nord-americana una autora extraordináriament dotada, però tenallada per la pobresa i l autoexigéncia, de qui es va perdre la pista durant décades.
