Aquests versos parlen de la vida, on la poesia i la psicoanàlisi comparteixen
el compendi de la paraula en la seva funció d’inventar,
crear i evocar. Aquests “Itineraris” són una evidència de formes en què pot presentar-
se el malestar contemporani, en una cultura que insisteix a proposar-
nos grans dosis de felicitat en forma de mercaderies, per silenciar
la insatisfacció, la incertesa, el desconcert i la desesperança en
què vivim; tot plegat acompanyat d’un ressò de futur amb poques
expectatives, en la mesura que la vida personal i social puguin esdevenir
mancades de sentit.
Un suggerent recull d’experiències, de poemes que ens pertanyen,
en el context d’aquesta, sempre nostra i singular, follia quotidiana.
