Probablement els goigs és el génere cantat més difós i amb més preséncia històrica en un seguit de pa¯sos de la mediterránia nord-occidental. Avui és una tipologia de cant només coneguda per sectors socials molt concrets, i gairebé tothom n ignora la profunditat històrica, l amplíssima difusió geográfica i la intensa preséncia que ha tingut durant més de cinc segles.En aquestes centúries, cada setmana a milers d esglésies i capelles s ha cantat aquesta enunciació col·lectiva davant d un sant o d una marededeu per demanar la salut i l ajuda en el pas de la mort. Aquest llibre en mostra la important dimensió social i cultural (ritual, literária i musical): és el génere cantat de més abast que sorgit de la cultura catalana "amb arrels a l occitana" s ha escampat pel món.
Fins ara no ensabíem els límits geogràfics, que abasten tres continents, l'Europa mediterrània occidental, l'Amèrica llatina i les Filipines, i una sorprenent diversitat de llengües, català, castellà, sard, occità, eusquera, nàhuatl, tagàlog, ilocan, cebuà i ilongo; a més d'algun exempke en francès i de l'oració final en llatí. Encara, però, s'acostuma a pensar que és només un cant local, folkloric, i identitari.
Aquest treball estudia quines sónles estructures literàries i musicals dels goig cantats oralment, en quines situacions i països es canten, quan van sorgir i com funcionen musicalment; tant els religiosos com les paròdies profanes. Per fer-ho s'han analitzat més de 2.000 enregistraments de devocions diferents, diversos dels quals podreu sentir a través de QR.
