El diàleg entre les religions, i més generalment entre les cultures que les han engendrat i les alimenten encara, no és cap utopia. És, ara més que mai, una necessitat política concreta, una necessitat vital, especialment en el moment que canten les lloances de la mundialització cultural, sovint reduïda, de fet, a un empobriment espiritual i social. Una necessitat urgent, a l'hora en què d'altres prediuen un xoc de civilitzacions el primer episodi del qual hauria estat l'atemptat de l'11 de Setembre de 2001. El diàleg ?aquest lent i laboriós treball d'artigar un territori verge en massa casos? de traducció mútua és l'única via capaç de fer-nos avançar cap a uns continguts espirituals i ètics amb valor universal que no quedin reduïts a una uniformització cultural pel nivell més baix.
